QUAN ERA PETITA M’EXPLICAVEN...

Recordo aquelles nits quan el meu avi venia a la nostre habitació( la de la meva germana i la meva) i mentre ens tapava amb els llençols ens explicava aquells contes que ens feien adormir i somiar dolçament.

Ens acostumava a explicar contes clàssics com ara el de "La Caputxeta Vermella", "Els tres porquets", "Les 7 cabretes i el llop", " En Patufet"... .Però el que més m’agradava era un en el que la meva germana i jo érem les protagonistes, el conte tractava del bosc del costat de la caseta d’estiu dels meus avis on hi anàvem molt sovint. Ens explicava que allà hi habitaven els barrufets, en aquells bolets que tantes vegades vèiem. Ens deia que només els nens i les nenes que es portaven bé els podien veure, i que nosaltres, com que érem unes nenes tan bones els podríem veure, però només si hi crèiem en ells. Ens explicava moltes aventures amb aquests petits éssers; gegants dolents i bons, bruixes malvades i fades encantadores.... i en cada una de les aventures, el final era una festa al seu poble on ballàvem i cantàvem.

Recordo que sempre m’enfadava amb la meva germana perquè no hi havia ni una sola història en la que ella no formulés la seva típica pregunta: PER QUÈ?, això em feia enfadar molt perquè mai podia escoltar una història sencera, sense cap interrupció.

I quan ja era més grandeta i el meu avi em deia que era una nena gran per escoltar encara un conte abans de dormir; recordo que m’amagava a un racó de l’habitació per escoltar aquelles històries que tan m’agradaven........

Iris Colominas

Volver a prosa