L’ESPORT

Des de ben petita que practico esport. La meva mare és entrenadora de gimnàstica rítmica i fins al mateix dia en que vaig néixer que no va deixar de donar classes així, que es podria dir que fins i tot abans de néixer jo ja practicava l’esport. Quan ja vaig aprendre a caminar, la meva mare em va comprar un mallot i des d’aquell moment fins l’any passat que he fet gimnàstica rítmica, primer amb la meva mare i desprès, quan ja era més gran, amb una altre entrenadora.

També he practicat durant molts anys la natació. Primer vaig començar amb els cursets a la guarderia, i desprès, amb l’escola de natació, on anava a competicions. Però al llarg del temps s’hem va anar fent molt pesat perquè m’havia d’aixecar a les 6 del matí per entrenar, i el meu cos no ho aguantava, així que a sisè d’EGB ho vaig deixar. La meva entrenadora em va dir que podria haver donat més de si perquè encara no havia arribat en el meu tope; però jo ho vaig voler deixar així, amb un bon record.

Però el que de veritat m’agrada es la natació sincronitzada, ho vaig estar practicant durant un parell d’anys, però era un curset molt light, i la professora es va quedar embarassada i ho va deixar. Jo vaig voler continuar, però a totes les piscines on ho feien estaven molt lluny i no m’hi van deixar. La meva monitora em va dir que jo bastant bona amb aquest esport ja que a més de tenir les qualitats que es demanen, també havia fet els dos esports que l’uneixen; la natació i la gimnàstica rítmica.

Ara faig funky-hip hop, que normalment dit és jazz. M’agrada molt fer-ho ja que s’hem dona bastant bé.

En definitiva, per mi l’esport és molt important, i crec que per tothom ho ha de ser ja que és molt saludable fer-ne una mica. Per mi, l’esport és la meva vida; i per això, quan sigui gran, penso estudiar algu relacionat amb això.

Iris Colominas 

Volver a prosa