Era un àngel que feia el seu camí

i  sojornava uns anys a casa nostra.

Ens partirem el pa; tot era alegre.

Ara torna a ser fora.

Joan Teixidor

Avui, de sobta, al meu jardí, han esclatat els iris.

Són una taca de blaus amb clapes d'alguns grocs escadussers.

Cap any no m'havia adonat del seu perfum suau i dolç

ni de la seva gentilesa quan els fa ballar el vent.

Tot d'una, he pensat que tu, Iris,

estaves al bell mig de les flors, fent-les ballar

amb la teva música i la teva màgia.

Com si portessin el ritme

d'una música invisible.

Perquè a mi, Iris, m'han parlat dels teus balls,

quan ballaves amb els teus quinze anys

plens de vida i tan pròxims a l'adéu.

Et bevies la vida a glops, com intuint que et quedava poc temps.

Però, tot plegat. Què es el temps?

Com s'amida el temps? Una hora pot ser eterna,

i un any, un segle, mil anys...què són?.

Potser ho saps tu,

que ja habites en un lloc on el temps no existeix.

Maria Teresa  Doblas           Abril 2001

  Volver a página de aportaciones a la Web