Iris,  missatgera dels Déus

No podia ser d'una altra manera, sempre t'has comunicat mitjançant cartes amb tots els teus amics, i les has guardat perfectament organitzades en dues caixes. Et va faltar temps per omplir-ne més.

Treies temps d'on fos per escriure'ls, durant el curs, als amics de les vacances; a l'estiu, als amics de l'institut. Sempre tenies alguna carta començada, algun sobre preparat, com el que vam trobar entre les teves coses, però sense res escrit encara dintre.

Ho feies tan bé, que els Déus et van voler amb ells, per fer allò que vol dir un dels significats del teu nom: missatgera. Pot ser per això et van escollir.

Ara, portes cartes i missatges entre nosaltres, ja que sempre et demanem ajuda quan tenim problemes, t'expliquem les nostres alegries, les nostres penes, les aspiracions que tenim... I tu fas d'enllaç entre nosaltres i el més enllà, entre la terra i l'eternitat.

D'aquesta manera, et sentim més a prop encara.

Sempre al nostre costat, IRIS, LA MISSATGERA DELS DÉUS.

Mama

Volver a vuestras aportaciones