SANT JORDI 2005

He d’escriure un conte. Ja són molts. Masses. I no sé quants més hauré d’escriure, un per cada any que em quedi de vida. Això no ho puc saber.

Però sé que tu vas viure 15 anys, 3 mesos, 10 dies i unes poques hores, i que durant tot aquest temps, ens vas omplir de somriures i alegria.

Aquest és el relat d’aquest any.

LA PRINCESA ENAMORADA

La princesa Iris estava enamorada. Molt enamorada. El rei volia conèixer al receptor d’aquell amor tant intens. Així que va encarregar al seu ministre que busqués entre tots els seus súbdits, qui era aquella persona tan important per la seva filla.

El ministre, ràpidament es va posar a treballar, i se’n va adonar de la dificultat de la feina que li havia sigut encarregada. Qui podia ser aquell cavaller que li havia robat el cor a la princesa???

Així que va començar preguntant a les amigues de la noia. I una li va dir que hi havia un vailet estranger que semblava que era aquella persona, però una altra ho va desmentir. No, no era ell, era un altre, conegut feia poc temps, i que estava tot el dia en els seus pensaments. Dies més tard, va aparèixer un escrit, en el que semblava que el amor de l’Iris era aquell de tota la vida, el seu amor platònic de sempre.

Així estaven les coses, quan algú li va dir al rei que el veritable amor de la noia era un amic de tota la vida.

Davant de tantes pistes, però cap de fiable, el rei va arribar a una conclusió, encertada de totes, totes.

La princesa Iris estava enamorada de l’amor. Disposada a estimar i ser estimada per tothom. I això el va deixar molt tranquil, ja que es va adonar  que ella era feliç, i feia feliç a aquells que l’envoltaven. I, al cap i a la fi, era el més important.

TE QUISE, QUIERO Y QUERRÉ.

Mama.

Volver a vuestras aportaciones