La Princes@.

Estava dormida. Els seus pares, la seva germana, els avis, familiars, amics, tots parlaven amb ella, però no els contestava. Semblava no sentir les seves paraules, les seves súpliques perquè despertés. Seguia dormint.

Fins que va entrar poc a poc, pacíficament, dins d’aquell son etern, del que sembla que ningú torna a despertar.

Però ella sí que volia despertar, contestar les preguntes que tots li feien, tornar a parlar sense parar amb els amics, com sempre ho havia fet. No sabia com posar-se en contacte, mirava d’anar als somnis, però eren tants els que la reclamaven, que li faltaven nits.

Tampoc va poder trobar-se amb ells mitjançant coses paranormals, això requereix una gran especialització, i ningú la tenia.

Finalment, va trobar, gràcies al seu pare, una solució. Tant senzilla, que al començament, ni ella mateixa es va donar conte del que havia passat. Una web, un llibre de visites... i d’aquesta manera, la princesa, finalment, es va poder comunicar amb els seus. Podria semblar que la comunicació era només d’una banda. Els seus estimats escrivien el que els passava, i malgrat que no hi havia una resposta, el fet de poder comunicar allò que els preocupava o els feia feliços, els treia l’angoixa amb la que vivien des de que ella es va dormir. D’aquesta manera, van aconseguir veure amb més claredat els problemes, adonant-se que potser no eren tan greus com pensaven. I van aprendre que les petites coses són les que ens poden donar més felicitat. I a valorar aquelles coses que sovint passen desapercebudes. I va ser d’aquesta manera que la Princes@ va aconseguir seguir en contacte amb tots aquells que l’estimaven tant, fins i tot va seguir fent nous amics, una cosa que sempre li havia agradat molt.

Ara, més de 3 anys després d’estar dormida, ella continua viva . I comunicant-se amb els seus.

Ja sabeu on trobar-la: http://perso.wanadoo.es/jcolominas

Us espera, ens espera.

Sant Jordi 2004.

Mama

Volver a vuestras aportaciones