Imaginació. Això mai et va faltar. Des de ben petita, jugaves amb el teu amic invisible, un gatet.  I jo pensava, que com la Mª José  sempre havia dit que ella es reencarnaria en un gat, pot ser era la seva manera d'estar amb tu, de vigilar-te. Desprès, més gran, però encara molt petita, ja escrivies contes, en una llibreta més gran que  tu. La teva inventiva no tenia barreres. Tan aviat era una història infantil, de mames, papes, i nens, com, a mida que vas anar creixent, poemes d'amors impossibles. Però els teus amics sempre van saber què i qui s'amagava darrere d'aquelles paraules, escrites amb amor i dolor, amb esperança i il·lusió. També els teus passos de ball eren originals, lligats amb la música d'una forma perfecta. Tothom que t'ha vist ballar, no ho ha pogut oblidar, i fins i tot aquells que t'envejaven, havien de reconèixer que el teu ball sorgia des del teu interior, transmetent amor. Això et va portar problemes, sobre tot a classe. Des de ben petita, hi havia qui es moria d'enveja, i que sempre van intentar fer-te mal. Ho van aconseguir, et van fer plorar. Quan més tard, les he vistes plorar, suposadament, per tu, sé amb seguretat que eren llàgrimes hipòcrites, o com a molt, culpables. Aquestes llàgrimes, no m'han emocionat mai. No com les d'altres amics teus, que m'han trencat el cor. Com les d'aquell grup de nois i noies, aquest estiu, abraçats, plorant, mentre et recordaven enmig d'una festa. I ells, amb la seva imaginació poderosa, et fan viure dia a dia, minut a minut.

Records. Són 15 anys de records que ningú ni res ens podrà treure mai. Molt bons, gairebé tots. Molts pocs, dolents, aquells de la teva última setmana, però aquests els tenim guardats dins d'un armari, i intentem que no surtin . Però no som nosaltres els únics que en tenim, de tu. Cada dia,  ens consta que són moltes les persones que et tenen al seu pensament,  més de tu et podries imaginar. Amics, professors, companys, familiars... tots pensant en els moments que van compartir amb tu, que no podran oblidar mai; que ens ajuden a seguir vivint amb la teva absència forçada.

Intel·ligència. Des de ben petita, vas destacar per ella. Però el que més va sorprendre tothom, va ser la teva força de voluntat, l'esforç que posaves per aconseguir  tot el que et proposaves. Treballaves amb disciplina i serietat. Tant si t'agradava el que feies com si no, si s'havia de fer, es feia, i, naturalment, molt bé. No et conformaves a fer-ho a mitges. Encara que no fos perfecte, el teu esforç era sempre al màxim. Els teus professors et recorden com una alumna model, seriosa a l'hora de treballar, feliç a l'hora d'estar amb els amics. Jugant com la primera, rient amb facilitat.

Somriure. Difícil d'oblidar. Fàcil de sortir. Somreies no només amb els llavis; els teus ulls ho feien encara més fàcilment. Des de ben petita, tota la teva cara canviava quan somreies. Tinc molt present un d'ells. El dia que et vam comprar la Maggi, la teva hàmster famella. Venies contenta, amb el papa, amb la cara il·luminada, i em vas dir cridant des del carrer: "Mama, és una nena!" . Aquest és un record que sovint em ve a la memòria. O quan venies d'estar amb els teus amics al càmping. Sabia quan les coses t'havien anat bé o només regular, mirant el teu somriure. Afortunadament, tinc molts dels teus somriures immortalitzats a les fotografies. Encara que ningú que l'hagi vist algun cop, el podrà oblidar.

IRIS. Aquest és el segon escrit que et faig per Sant Jordi.  M'ha   costat molt més que el primer escriure'l. També et  dic, que no serà l'últim.  Feliç dia del llibre i la rosa. Segur que rebràs moltes roses, carinyo. Tothom t'estima.

Mama

  Volver a página de aportaciones a la Web