ELS VELLS TEMPS

Allà on trenquen les ones,
on l'escuma rabiosa esquitxa
amb dolçor el meu vestit,
el vent, ensiós per demostrar
la seva força, pretén prendre'm,
tot despentinant-la, la cabellera.
I aleshores, en moments així,
mentre el temps va passant,
vaig recordant els vells temps,
i deixant caure una llàgrima
et dic: <<Mai t'oblidaré!>>.

 

Evita

Volver a vuestras aportaciones