Un escrit de Miquel Martí Pol 

Parlem de tu, però no pas amb pena.

Parlem de tu de com ens vas deixar

Del sofriment lentíssim que va anar marfoment-te, de les teves coses

Parlem i també dels teus gustos.

Del que estimaves i el que no estimaves.

Del que feies i deies i senties.

De tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre.

Que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te.

A poc a poc seràs un gest, un mot, un gust,

una mirada que flueix sense dir-ho ni pensar-ho

Avis

Volver a vuestras aportaciones