|
Enmig de la mar |
|||
|
|
|||
|
Hores
llargues d’espera, entretingut
en pensaments. Tot
són camins plens d’herbes fresques, Arena
i onades caient… Anys
que no hem pogut brindar. Es
sol calenta de valent Sa
teva figura no s’esborra, Encara
que passi es temps Vinjolites
que dibuixen Més
enllà de l’horitzó. Elles
no tenen respostes, Només
m’emplenen sa buidor Es
silenci és una pista Des
d’aquí es vue millor. Tota
plena de racons, Plena
de racons Enmig
de la mar, Com
tu enmig de la mar…. Aquesta
vida és un llarg viatge Que
sé que tenc que travessar; Si
fos amb tu al meu costat, Seria
un somni sense acabar. No
tinguis en compte ses febleses Que
un dia em vas fer oblidar; Tu
eres sa meva princesa. Ara
per tu es meu cor bategarà. Sense
tenir massa pressa, Jo
t’agafaré sa mà. Caminarem
fent drecera, Només
somnis trobaran Ses
fragàncies de la vida Mos
vindran a fer costat. Fugirem
a la fi del món, Amb
ses nostres raons
Enmig
de la mar, Com
tu enmig de la mar Enmig
de la mar, perdut
enmig de la mar…
|
|||
|
Canço d'un grup català que es diu enmig de la mar. durant
l'estiu de l'any 1999 tv3 la van fer servir com a canço de l'estiu, segur que
poc o molt la deus recordar.
La canço original més dolça, i parlar d'anorança..., el que
canta recorda a algú. ho fa mirant la mar. entretingut en pensaments,
estudiant l'inmensitat del mar, fins a sentir-se perdut...contemplant
l'infinitut de formes que pren el mar...les onades, allà mirant no obté
respostes però hi ha quelcom que el consola...els seus pensaments es perden
entre el passat- del que poder canviaria algun moment- i el futur ple de
somnis que se l'imagina estant plegats...
Helena |
|||
|
|
|||
